III Cursa del Pastisset

La tercera edició de la Cursa del Pastisset la recordaré per ser el meu debut amb Obrint Traça. Ha sigut la primera vegada que em disfresso amb els colors d'un equip per córrer per la mutanya.

Ja lluny queden aquells anys de jugador de futbol del Montbrió, Duesiagües. L´'ultim equip al que vaig pertanyer va ser al futbol sala de Riudecanyes fa cosa d'uns tres d'anys. Fins ara travessia en solitari pel desert per canviar d'esport però no d'entorn. Obrint traça m'ha acollit amb molt d'afecte i des del primer moment el presi, el Pere, el Narcís i l'Albert han anat modulant el contracte.... jejeje. Moltes gràcies!!

Be, no m'enrollo més.

08:30h del diumenge al matí arribem a Benifallet amb el Xavi i Essio. Fred considerable però el dia feia bona pinta ja que no bufava gaire i el cel estava clar. Quedo amb el Karim davant dels dorsals per recollir llicènica i dorsal. Una rotllana d'obridors la fem petar minuts abans d'anar-nos a canviar, sembla una cursa del baix camp casi.

M'entre escalfo em trobo el Josep Maria, parlem dos minuts, un riu al riu i cap al corralito de sortida. Em conec la cursa ja que la vaig fer l'any passat. Aquest any és el mateix recorregut excepte la part de dalt que es fa en sentit invers, ho sigui que primer arribarem al cim de la cursa i desprès baixarem cap al Balneari de Cardó. Recordo algun tram de sender forçá tècnic i de la manera que estic aquest any ser que patirè més cara avall que cara amunt. Per tant, la consigna que tenia era clara, amunt a tope i cara avall com pugui, però sense pendre mal. Temps optimista sub 3h15, temps realista 3h15-3h25.

Comencem a trotar pel Barranc, m'adelanta un munt de gent amb ganes de cursa. Primer control i em trobo amb el Perales de la UEC que be des del darrera, un saludo ràpid i continuem pujant. Ser que és una bona roda i intento que no em deixi. Així vaig pujant a ritmet amb ell fins a la Creu de Santos on veig El Xavi d'OT i la Thais, primera dona. Pujant hem adelantat a molta gent. Ara be lo difícil que és la baixada. Segueixo amb la mateixa estratègia de no perdre al Perales. Tot i així amb 2 km de baixada ja no el veig. M'ajunto amb gent que s'ha perdut baixant pel sender, un noi d'Alcanar que sempre coincidim, el Xavi, la Thais i algu altre. Passem per Cardó, continuem baixant fins arribar a l´'ultim repexó de la cursa fins arribar al Mas de Monclús.

A partir d'aqui 6km a meta i segueixo amb el grupet, la baixada per pista ample encara els aguanto però quan comencen els tres últims km de sender veig que marxen. Porto més de 3h i estic bastant petat. El gel que m'he pres no m'ha anat gaire be ja que no han fet l'afecte esperat pel final de cursa. A partir d'aqui arribo com puc ja que veig que entro sub 3h15

Molt bona cursa, un pel massa tècnica pel meu turmell encara, però molt útil per perdre por i anar agafant ritme de curses. Escudella, pastissets i cap a dinar.

 CLASSIFICACIÓ