divendres, 25 d’abril de 2014

Cròniques endarrerides

Dos mesos sense escriure i moltes frases al tinter....

Les sensacions a Xerta van ser molt dolentes, mira si que ho van ser que vaig decidir deixar-ho al km 41, després de poc més de 5h de cursa i amb més de la meitat de desnivell i recorregut fet. Un mix de males sensacions, rampes, incomoditat, calor, falta de xispa van fer que decidís plegar. Anava amb molt millor temps que els anys anteriors, però a vegades les coses no van com un esperava o desitja...

Vaig anar boig per fer una altre cursa el més aviat possible i treure les males sensacions. Em vaig apuntar a l'Almostrek la nit abans que tanquessin les inscripcions amb molt de volum a les cames. A Almoster em vaig notar bastant buit a partir del km 3, però tot  així vaig poder anar de menys a més i gràcies al Pere d'OT vaig poder acabar la cursa amb ell i amb molt bona posició.

Com que estem en fase d'acumulació la setmana següent vaig tenir "permís especial" per anar a passar un cap de setmana al Garraf, el destí la Marató de la Talaia, cursa que sempre m'havia mirat però que per situacions diverses mai havia pogut anar, de fet m'havia mirat sempre la cursa de 25km que fan cada any, però al veure que aquest any hi havia circuit marató, que millor que fer aquesta per coneixer millor la zona.

Marató molt, però que molt ràpida, amb zones bastant pisteres xo trencacames curts i verticals que et deixen les cames fregides. Amb la lliço apresa de Xerta vaig anar de menys a més. Molta calor, però 13 avituallaments en cursa que permetien correr sense motxilla.

Els primers 10km amb 55' apuntaven a un pet espectacular de molts, inclòs jo mateix. Al km 15 em diuen que vaig el 29 i corro amb un grupet de 5. Comença la pujada més dura sobre el perfil, uns 300+ amb 1,5km on puc adelantar tots els corredors que anava. A mesura que passen els km em vaig trobant gent suelta fins al km 30, unes 3h de cursa, on s'ajunta l gent dels altres circuits. Aquí ja nose on vaig ni com.... passen els km i apreta molt la calor, ara els trencacames cara amunt són cada vegada més freqüents i fa estralls.... veig que costa passar km, m'agafa una mica de baixón però penso que en uns km trobaré el meu sherpa.... i així és, a l'avituallament del km 36 sento que m'anima la Marta, ha vingut de runner i mentre m'estira per un repetxonet em canta el que queda de circuit. Vaig amb ella 1 o 2 km però dspres es queda.... Ara ja se tot el que falta i no afluixo gens fins a meta. Entro el 12 de la general amb 4h36'

Per continuar acumulant aquest cap de setmana aniré a córrer la Marató de Muntanya de la Fageda a la Sènia, no vull fer cap tipus de pronòstic ja que l'últim que vaig fer em va portar mala sort, per tant anirem a córrer i disfrutar per una altre zona que tampoc conec.

Cada vegada queda menys per l'Emmona, tot i així crec que estic fent les coses com l'any passat i vaig més o menys semblant, per tant a continuar xalant pel terme!!



divendres, 14 de març de 2014

Pre- Trail les Fonts

Falten poques hores perquè en dongui la sortida del Trail de Xerta, el primer contacte amb la llarga distància de l'any com és habitual en els últims 3 anys.

De fet nomès queda sopar i dormir esperant que les cames responguin i les sensacions siguin bones.

Objectiu: passar-ho el millor que pugui, disfrutar de l'ambient i coneixer gent nova d'aquest món

Objectiu runner: Ara mateix firmo estar entre els temps dels dos any prèvis, 11 hores el primer any, 10h el segón, per tant unes 10h30' seria un bon resultat.

Pels que no ho sapigueu hi ha seguiment online del Trail. ONLINE

dimecres, 26 de febrer de 2014

Xerrada Alimentació Esportiva

Benvolguts seguidors d'aquest bloc,

És per mi un honor comunicar-vos....... jejejeje prou formalitats!!

Amb els amics del  Atmosfera Trail de Valls, mil gràcies al Miquel Virgili i Xavi Ayala, farem una xerrada sobre alimentació esportiva oberta a totes aquelles persones que realitzen esport de forma habitual i volen apendre uns consells bàsics sobre alimentació esportiva. La xerrada és gratuita a tothom i tindrà lloc al centre de lectura de valls el proper divendres dia 28/02 a les 19:30h



Parlaré de conceptes bàscis del metabolisme energètics que em serviràn con a introducció per parlar sobre quins consells o pautes alimentaris s'han de seguir per preparar una prova esportiva en concret o planificar una temporada.

La xerrada tindrà una durada d'uns 35-40' i deixarem un torn de preguntes ampli perque ningú marxi cap a casa amb dubtes i inquetituts.

Em sap greu però no hi haurà berenar popular una vegada acabi la xerrada!! jejejeje

dissabte, 15 de febrer de 2014

Cursa la Marcenca, Bítem

4 frases per descriure la primera cursa del 2014

Vaig anar a Bítem amb 3 o 4 factors en contra, potser el més destacat la falta de sortides de qualitat, no em preocupa ja que este a prinicipis de febrer, i l'altre la mica d'encostipat que portava damunt.

Sortida molt ràpida, el garmin em diu que vaig fer el primer km a 4'01''... primera pujada a roda xo aquí va començar anar tot a a menys. A la primera baixada em va adelantar molta gent, com que em veia be vaig apretar per no perdre ritme, però les següents pujadetes ja no les podia córrer.... Al final anava malament amunt i pitjor cap avall. El cap a Pequín no es va conectar amb la cursa fins el km 14 però llavors ja no vaig poder arribar al temps objectiu de 2h15'

En resum, una cursa d'aquelles que corteixen, ja que quan ho passes una mica malament és quan realment aprens de que va això de córrer.... fins ara portava un temps que tot anava de cara en el tema curses, però ara toca un repetxonet per tornar a agafar ritme.

La cursa de 10 sobre 10. Marcatge impecable, avituallaments ben localitzats i circuit no molt tècnic per les cabretes de l'ebre, però bastant complicat pels tractors del Camp de Tarragona. Enhorabona per la feina feta!!



Web de la Cursa



dimecres, 5 de febrer de 2014

Prèvia Bítem

Dos mesos despres de la marató de muntanya de l'Ardenya i ja va essent hora de tornarse a penjar el dorsal. Volia anar a fr la cursa del pastisset fa casi 15dies xo degut a molesties al turmell i esquena vaig decidir quedarme al jazz

Entre el temps que porto sense curses i que tindrè la oportunitat d'estrenar l'amic fenix (sembla que el Pep li ha fotut una feina de de precissió i ara va com una seda) tinc moltes ganes de fer la cursa el proper diumenge. Així doncs si l'encostipat que porto ara afluixa una mica anirem a fer la cursa de la Marcenca a Bítem. No l'he fet mai aquesta cursa tot i ser la 4rt edició, però siguent cursa del circuit de curses de muntanya de les terres de l'ebre la diversió i el bon tracte estan més que assegurats.


Un muixunet que ronda per l'hospital m'ha explicat qe hi ha bastanta pedra per bítem i que le spujades són curtes però d'aquelles que els bessons et diuen Xeiiiiccccc on vas tant amuuuunt!!!

dissabte, 14 de desembre de 2013

Marató de Muntanya a l'Ardenya

Amb el "calenton" del cap de setmana passat d'estar tot el dia a la muntanya fent de voluntari de la cursa dels cingles, i sense poder córrer ni 1km, vaig fer una crida al xat obrint traça per apuntar-se a una cursa de muntanya. I com diu aquell, les decisions que es prenen sense pensar masa són les encertades. Culló com la vam encertar, una cursa bona, bonica i barata.

Sortim dissabte a les 06:00h del matí cap a Girona, el destí Santa Cristina d'Aro, a 2h de casa per fer la Marató de Muntanya que organitza l'AE MATXACUCA, bé uns corredors!! 42km amb uns 2000+

Quin fred feia a les 09:00h del matí, estava tot gelat i el sol tímid no era suficient com per escalfar l'ambient. A la línia de sortida de la Marató el Ramunet deia que aniriem de trankis, que anant fent i que ja apretariem al final si ens quedacen cames. Nose si jo ho vaig entendre al reves o que va passar però el primer km el feiem a 4'15'' el segon 4'30''.... ai que patirem!!

A partir del km 5 la cosa comença a pujar, poc a poc anem caminant i fent el primer cimet (400m alçada) de seguida veig que la cursa serà molt ràpida ja que les pujades són curtes e intenses però hi ha bastanta zona planera i corredora, amb sender no gaire tècnic. Wnu corre que correràs ens plantem al km 20 amb unes 2h de cursa.. fent números en 4h30 a casa.

Vaig amb el Ramunet fins el km 25-26 quan ell em diu que tiri que es nota enrampat... jo que em pensava que estava prou sencer, quan encaro la pujada dels pals d'electricitat un bessó es queixa... baix pujant a ritmet fins dalt del cim de les cols... (Vista molt bonica del Canigó Nevadíssim), la baixada següent és tècnica de collons amb molta pedra grosa, escòrrecs d'aigua pel mig i bastant llargueta. Em diuen que vaig el 30 a falta d'uns teòrics 9-10km i dues pujadetes de 200+. Quan encaro la primera de les pujades veig que ja no tinc fuel... hem començat masa ràpid i ara ho estic pagant, he de caminar tota la pujada, tot i així encara puc adelantar a algú més que va més tocat que jo

Arribo a l'avituallament del km 35 i veig un cartell que posa km 32.5.... uuuuaaaaa.... quin mal!! Ho comento amb els altres que estan allí i ens diuen que la cursa te 44km... wnu un rato més... La última pujada ja em passa molta factura als bessons... llastima xk de cardio em sento molt be xo les cames s'han quedat fregides,.... arribo com puc, m'adelanten fins a 4-5 corredors en els últims km planers però ja no queda res. Es com aquella sensació que estas a punt d'arribar al destí però ja et deixes portar xk es igual com arribar-hi, ja que el que importa és arribarhi. Al final 27 de la general amb 4h56'. Molt content ja que els números incials amb el Ramunet deien unes 5h30'

Enhorabona a tots els finishers i als que ho van intentar.... llàstima que l'amic ramunet plegues al km35 ja que estavem fent una cursa genial els dos junts. Tmb felicitar el Vicenç, debutant OT a la mitja que torna amb molta força

Cursa 100% Recomanada, a veure si l'any vinent coincidim més Obridors.



Classificació

dimarts, 3 de desembre de 2013

Cursa del Cingles; Simplement Genial!!

Sempre he dit que em vaig enganxar molt a córrer per la muntanya gràcies als blogs de la temàtica. A l'inici potser sortia a córrer 2-3d/setmana, però no hi havia dia que no entres al blog d'obrint traça, el blog del puça, borges trail o el del monrasin. Eren la meva referència i no podia deixar de mirar que passava en aquest món que era del tot nou per mi.

Sobretot em fascinava el blog d'obrint traça, el nom, gent de la meva zona, el blog distret i divertit. Podia llegir coses sobre un tal jabalee, o el pere, o el joan guerrer, el balanya, l'enric...... personalment no els coneixia però sabia com les gastaven a les curses o com entrenaven. Poc a poc els hi vaig anar posant cara degut a les fotos de les curses o quan ja els vaig començar a trobar en algunes curses....

Aquella gent eren un referent per mi ja que veia com em complementaven en el meu oci, sortir a córrer per la muntanya, coneixer noves zones, buscar nous camins i senders, buscar bones vistes.

Crec que amb la cursa dels cingles aquesta gent ha tancat el seu cercle, sobretot aquell grup de fundadors del trail running a les nostres terres. Obrint traça, dos paraules que reflecteixen al 100% el que ha estat la cursa dels cingles, senders, traces perdudes recuperades, vistes inedites i obrint camí en el món de les curses de muntanya ja que crec que han donat un cop d'efecte respecte la organització i desenvolupament d'una cursa de muntanya. Això tmb, gràcies al suport i experiència de l'Aritjol!!

http://cursadelscingles.blogspot.com.es/

Enhorabona Companys!!

dilluns, 2 de desembre de 2013

Mitja de Tarragona 2013

Una breu entrada per la mitja del cap de setmana passat; La Mitja

Pocs dies de rodar per asfalt a la prèvia em feien assegurar que com a molt bona marca em podria acostar als 1h31'-1h32'. D'aquí la qüestió crucial: Vaig amb la llebre fins on pugui? Vaig sol per darrera la llebre a veure que passa? Vaig cap a casa directament perque fot un fred de dos pebrots??.... To be or not to be.....

1 minut abans de sortir decideixo posarme al costat del cartell on posa 1h30'..... sortida ràpida i quan miro el garmin del Pep, gràcies tiu!!, veig que he fet el primer km a 3'50... iiieeeeppp... afluixa que fotràs un pet que arribaras a riudecanyes de cop..... les cames et porten soles i l'ambient et contagia però intento estar per sobre les 4' tota estona.... cap al km 4' m'estabilitzo amb els 4'10''.... corre que correràs pel poligon i cap dins a Tgn un altre cop.

El carrer Ramón i Cajal puja un culló, aquí no poc baixar de 4'20'' i a més no vull gastar cartutxos ja que queden 2/3 parts de cursa encara.... vaig tota l'estona indefinit... adelanto a algu, m'adelanta gent.... casi cap cara coneguda o corredors referencia,  no tinc cap refencia en tota la estona. Paso el km 10 en 42'30''.... fent 4 números veig que tinc 30'' sobre el globo de 1h30'.... wnu em puc relaxar una mica, però la veritat que a ritme de 4'10'' veig que vaig bastant be.... faig un gel xl que pugui venir.

Sobre el km 13 sento un clonc, clonc, clonc.... what the hell??? el xip (que no shheeeeep o shiiiit) s'està desenganxant per moments de la meva sabata, de sobte la calma i trankilitat.......... ja no hi ha cap soroll, ja no tinc xip....... estic viu o mort??  Paso xl km 14 i dic el meu dorsal xk m'apuntin... sobre el km 15 m'agafa una mica de baixón, porto 1h de cursa i ja no puc rodar a 4'10'' sino que m'acosto als 4'20''.... tot i així estic trankil ja que tinc marge sobre la 1h30'.... agafem espigó i mig gel. De sobte veig que puc tornar a ritmes de 4'10''.... mitja volta al faro, dono el meu núm de dorsal xk no em diguin que faig trampes i 3km fins a meta.... Aquí ja ho tiro tot a la foguera, acabo entrant en 1h28'50'' però sense xip. Ho dic al noi que està al control de meta que m'apunta, tot i així quan vaig a recollir avituallament final de cursa no em deixen passar xk no porto shiiiiit...... ensenyo el dorsal amb el meu nom però sembla que no nhi ha prou, ni aigua ni xocolata ni res.... cap a casa macarró

Sort que hi havia la núria i el pere que em van pagar una coca-cola.... jejejeje

A la tarda envio mail dient que he perdut el shiiiit, el número de dorsal i em contesten que si no hi ha shiiiiit no hi ha classificació, per tant no us l'adjunto

Moraleja, l'any vinent la farem pirata

Salut

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Cursa el Replà 2013

Feia dies que tenia ganes de fer aquesta cursa per diferents motius. Potser el que em cridava més és que estic començant a coneixer aquesta zona i que cada vegada m'agrada més i m'hi sento més a gust per aquestes muntanyes que separen l'alt camp de la conca de barbera. Llocs com el replà de Sant Ramón, L'ermita, el Pein o Miramà són llocs on passar una bonica estona sentat a una pedra mirant el camp de Tarragona i pensant en les coses de la vida.

El dia abans de la cursa consulta a la llista d'inscrits, uns 120 i únic Obrint Traça. Petit incís; això no ho entendré mai; una cursa ben parida, ben senyalitzada, amb gels als avituallaments, sistema de cronometratge de cullons i que no havia vist mai, sorteig d'un munt de regals incloent pernil o nit d'hotel, i a sobre un munt de fato pel corredor a la bossa i bocata calent al final. Resultat 120 participants. En canvi altres curses amb molt, i dic molt per no dir moltíssim, pitjor muntatge tenen uns 300 participants.... Si algú ho enten que m'ho expliqui en persona o envian comentari al bloc siusplau! gràcies.

Línia de sortida dos Borges Trail, un del Spiridon, un del jaccMoix, un de Capafonts i algun del Replà que tira bastant..... crec que si quedo al top10 ja és un éxit. Temps optimista 1h15 ja que tenim per davant 13.5km amb uns 650+


Els primers dos km van pujant per pista... em poso al grupet capdavanter que formem uns 8 corredors xo veig que els del davant tiren de valent. Comença el sender nou de l'ermita i ja no veig a ningú per davant....sento que emb bufen per darrera i arriba el Carles del Borges Trail. Aquet pajaru em va treure més de 10' al KMV del Caro fa un més... per tant sé que és bona roda xk va millor que jo.... li dic que pasi si vol i em diu que va be....aprofito per fer mig gel de glucosa ja que les cames comencen a estar de cartró-pedra i no porta més de 3km de cursa. A ritmet arribem al camí traveser on fent relleus encarem els repetxonets fins l'era del Caterí. Tinc un company de luxe, per tant em costarà mantenir posició.... per darrera s'acosta un del Atmosfera Trail de Valls que tmb sembla que vagi finet...

Comença la baixada forta per pista i apreto a veure que diuen els companys... al cap d'un moment no tinc ningú per darrera. Sorpresa!!! Tiro avall fort i fort sense mirar més i a veure que passa. Conec que ara tornem a pujar fins el Replà de Sant Ramón, mig gel més per encarar la pujada i el meu objectiu aquí és no deixar de trotar.... tot i així veig que el Carles m'agafa una mica fins a posar-se darrera just sortir a la cresta. Li dono pas però em diu que tiri, tirem a ritmet fins segon avituallament on comença la segona baixada. Primer baixada tècnica per sender i despres pista que va fent algun repetxonet. Portem 10 km i vaig davant del Carles uns 15-20''. Penso on poder fotreli "hachazu" definitiu i crec que el podre fer al tramet de sender que baixa del Pein. És aquell sender que sembla aquell bosc on la caputxeta vermella es va trobar al llop i li va preguntar on anava... Quan poso el peu a l'entrada del sender apreto i apreto per distanciar al màxim possible al Carles.

Em queden dos km de pista cara avall.... ja veig Fàtima i apreto però tinc el Carles a no més de 10-15'' Cullo quin agobio... m'han dit que vaig seté i prefereixo un seté que un vuité... apreto apreto i entro a meta amb 1h12'08 uns segons davant del Carles

Una cursa ràpida trencadora i amb pista i sender alternat. Felicitar organització pel muntatge, sincerament crec que es pot millorar poc. L'any vinent hi tornarem


 Més FOTOS i VIDEOS

dimecres, 4 de setembre de 2013

KMV Roquetes 2013


I des d'el peu de la Caramella el Caro es veu amunt amunt i amunt..... sembla que fins i tot estigui a l'altra banda del món del lluny i petit que es veu. A la sortida nomes tens al cap que has d'arribar-hi el més ràpid possible per retrobar les sensacions màgiques que es donen quan arribes després de tant i tant de temps patint.


 
En fi que la pujada al Caro es dura de collons. Sortida a 230m sobre el nivell del mar i amb poc més de 6km s'arriba als 1440m que te el Sostre de la Província de Tarragona. A la línia de sortida molt de nivell amb campions del món de KMV, gent que ha estat amb la selecció catalana de curses de muntanya i fenomenus amb unes cames que en farien ben be 4 de les meves. I es que el KMV de Roquetes, organitzat per la gent de Roquetes s'ho val!!! Una dia de cursa encantador, on tots els detalls estan més que cuidats i on el CORREDOR i els ACOMPANYANTS són els protagonistes de la festa. La gent de Roquetes es volca perque tot estigui a punt i no falti de res, cosa que últimament deix molt de desitjar en curses ja que sembles un euro amb cames enlloc d'un CORREDOR.


Sortim amb l'Albert i el Miquel d'Obrint Traça cap a Roquetes a mig matí. Agafem dorsal, bossa corredor, xafardegem per la fira del corredor que tenen muntada al mateix pavelló i fem una volta pel poble mentre arriba les 13:00h per fer el dinar de germanor. Ens donen un plat de pasta amb amanida, síndria i una mica de coc. Tot això regat amb 2 begudes per cada corredor. Un cafetó o dos i a fer sobretaula mentre no surt el bus a les 15:45h que ens portara aprop de la sortida. Ens ha tocat un dia de molta calor. Sobre uns 30 celsius, que de cara amunt es faran notar. El bus ens aboca al mig de no res i tenim uns km planers fins arribar a la zona de sortida.... anem al tram tram i just arribar a la zona de sortida surten les dones 15' abans que els homes. L'hem cagat una mica escalfant ja que ens hem quedat bastant endarrere del corralet de sortida i el tap que es forma és monumental ja que nomes tens 200m de pista plana fins que comença a pujar el sender estret cap amunt.


Sortida fulminant adelantant gent per la cuneta i menjant un munt de pols. Amb 300m de cursa ja anava amb la gola que semblava un drap sec tot i que havia begut be abans de començar. Vinga empassar saliva per distreure la sensació. Sort que al km 1.5 ja hi havia el primer avituallament. Em prenc mig gel, 1 got isotònic i dos gots d'aigua ja que anava mort de set. En aquesta zona anava entre els dos companys obrint traça. A partir d'aquí la variació en el circuit. Enlloc de fer el sender habitual que anava pujant progressiu ens van fotre per una canal "la directíssima" li diuen els de Roquetes, que amb 250m de distancia en puges uns 150 de positius. La gent anava en fila índia esbufegant de valent. Un cop sortim de la canal el sender puja però ja no tant fort. Puc adelantar al Miquel abans del km2 i li dic que es posi a roda ja que segur que jo necessito relleu en 10'. Vaig cap amunt el més ràpid possible, com si volgués que passessin els dies molt ràpid per retrobar les sensacions que tens quan saps que has acabat be i ho has donat tot. Arribem al km 3.5 on hi ha el segon avituallament. Durant aquest km i migvaig pendre casi un gel sencer per no quedar buit de sucre i que les cames responguin. Estem a la cota 1000 i ser que passada l'escaleta el més dur ja s'ha acabat i que ara la força de la psique és qui ha de fer la feina ja que les cames estan de cartró-pedra.


Corro tot el ràpid que puc en els llocs planers i em poso a roda de corredors quan el terreny torna a picar amunt. Tinc la sort que recordo mes o menys la zona de l'any passat i poc a poc veig com vaig atrapant algun corredor, però d'altres m'adelanten a mi. Em desmotivo una mica quan vaig pel km 4.5 i miro el temps que porto. 1h02'..... uuuaaaa...... ho estic donant tot i crec que el temps anirà pitjor que l'any passat ja que em faltes algo menys de 2 km de distància i tinc 15' per fer-los. Impossible... pensava que portaria uns 55'..... Wnu nomes queda l'opció d'apretar al màxim possible per millorar temps. Amb tot el que porto de pujada no potser que faci pitjor temps que l'any passat. Mig gel més i "paca amunt" com diuen per allí baix

Arribo a la carretera, em donen un got d'aigua i a seguir..... fent el brífing particular amb l'Albert hem contat que s'ha de tallar la carretera 5 vegades. Tallo una vegada, un altre cop, recordo que el tercer tall era duret, i en un moment ja veig l'arc de meta. El rellotge marca 1h30', això vol dir que estic en 1h15'.... apreto al màxim possible i aconsegueixo entrar en 1h15'55''. Al cap d'un moment arriba el Miquel i l'Albert.


Les vistes des de Caro són simplement brutals. Miro mar enllà i sembla fins i tot que puguis veure l'altra banda del món. Segurament que des d'allà ells també ens veuen a nosaltres amb les antenes de Caro que sobresurten enmig del no res. Foto de rigor i cap a Roquetes altre vegada a per la dutxa i el sopar que fan pels corredors.

 
Sopar currat amb botifarra, baldana i un altre cop postres, cafès, begudes..... i xerra que xerraràs a les 23:00h marxàvem de Roquetes.


Particularment crec que és de les millors curses que hi ha a la nostra zona, per tant l'any vinent ja ho sabeu!!



Agrair des d'aquí el suport rebut per whats i altres medis!!

Més Fotos i Resultats