Podria fer la crònica de Tivissa amb una sola paraula; CULLONS, tot i així m'extrendre en algunes de les seves
aplicacions d´'us.
Que CULLONS fotem tant aviat: A les 07:20h del matí, amb més son que altre cosa ens trobem el fenomenu del Balaña, el Xavi Ramunet i esperem la resta OT al parking de l'ajuntament de mont-roig per anar tot el ramat junt cap a Tivissa. La conversa del cotxe esta basada en el circuit. Jo que no el coneixia ja em vaig espantar abans d'arribar a Tivissa. Sabia que acabar-la sencer ja era tot un éxit i tal i com vaig posar en la última entrada no volia saber res del temps, nomes volia acabar disfrutant. Wnu res res tampoc es veritat... un sempre fa el puta mirant temps dels anys anteriors i de corredors coneguts. Al arribar a Tivissa l'amic Tete em diu que ni pensaments de baixar de les 3h, li pregunto el temps de l'any passat seu i em diu 3h22', diu que ell anira a buscar les 3h15'... penso que és bon temps per tenir de referència.
Quina CULLUNADA: Això no es culpa de l'organització sinò nostre per fer la inscripció a última hora. Almenys vam estar mitja hora esperant un dorsal que no vam tenir ja que al inscriuren's tant tard ens vam quedar nomes amb el xip. La sorpresa va ser que almenys 20 persones van fer la mateixa estratègia que nosaltres i el pobre Josep Bordera anava de cul a primera hora del mati cobrant inscripcions, fent omplir el paper de dades personals, introduint les dades del xip, etc, etc.. L'any vinent a nosaltres això no ens passarà!!!

Per on CULLONS volen que correm!! I es que per la zona de la Foradada és impossible fer 50 pasos seguits sense caure a terra. Un terreny de pedra, estret, trencador, i amb salts de pedra va fer que a partir del km 12 amb 1h30' de cursa, aquesta ja passes a un segon pla i nomes tingues ulls per mirar a terra i no pendre mal. Em vaig perdre les vistes del Delta i del Ports. Del km 12 al 16 em vaig portar algun petit ensurt com ara torçades diverses al turmell esquerra, enganxada de peus a una arrel que et fa la traveta, etc etc fins que va arribar una caiguda que em va fer picar contra el turmell dolent a terra i CULLONS com vaig veure les estrelles. Ara ja nomes es tractava d'acabar el més sencer possible i no castigar massa el turmell dret.

CULLONS quina baixada: Amb 20km segons el meu garmin ens van dir que quedava 1.5km i tot baixada. Aquest CULLONS el vaig dri quan vaig veure la canal amb la corda per on haviem de baixar. Una mica més i em quedo alli dalt i m'ha de venir a buscar l'helicopter d'emergències. Anava amb un grupet de 4 on hi havia la segona noia i gràcies a ells em vaig tirar per la corda a modo bombero. Despres del km i mig esprint de 200m per asfalt fins a al línia de meta.
CULLONS COM HE PATIT PERÒ CULLONS QUE BE M'HO HE PASSAT.
Felicitar a la gent de Tivissa per la gran cursa que tenen, molt ben organitzada, muntada i portada a terme. Pel meu gust un pel massa tècnica, però de tant en tant ja va be fer la cabra d'aquesta manera!!
Classificacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada