Finisher Ultra Trail Emmona 2013

El meu objectiu esportiu d'aquest any era escriure aquest títol d'entrada!!

Em donava perfectament per satisfet si podia ser finisher, no volia saber res del temps que tardaria, d'on m'agafaria la nit o de si millor apretar allí o a l'altre lloc. L'únic que tenia al cap era acabar en les millors condicions possibles, i com que no som competitius, fer-ho el màxim de bé possible.

Vam agafar trastes divendres a la tarda i cap a Sant Joan de les Abadesses amb el Ramunet. Brieffing, sopar de luxe, amb fuet i patates de bossa, i a descansar unes hores al pavelló.

Els 108km i els casi 8000+ de possitiu em feien molt respecte, wnu encara m'hen fan ara, però en l'argot runner podriem dir que abans de sortir estava una mica cagat. Sortida a les 06:00 del matí, on ens expliquen que hem de córrer ràpid el primer km pel poble ja que desprès comença sencer on s'ha d'anar amb fila d'1. Com que no som competitius vam sortir a tota llet per dins el poble. Enfilem la primera pujada a ritme alegre, jo davant i el ramunet a roda, els dos anem molt be i en alguna zona adelantem algun corredor i tot. ara tiro njo ara tires tu.....

Puja que pujaras arribem a un punt al primer cim, puig estela, i per baixar ens foten per una baixada és d'aquelles tant pronunciades que no veus el final de la baixada. Allí no hi havia traça, una baixada pel prat humit amb una pendent que segurament rondava el 50-55%... semblava aquella cursa que fan a anglaterra que tiren un formatge i el primer que l'agafa té premi ja que la gent baixada rodolant. Aquí vaig quedar enamorat de les bambes que portava, saucony xodus pro, ja que no vaig anar pel terra cap vegada, quan allò era un festival de culades

Aquesta era la primera cursa que feia sense tenir gps, ostia que raro no saber quan temps corrent portes i per quin km vas..... tot i així amb el ramu anavem comentat la jugada de l'alçada, els km i el temps. I en un tres i no res ja tornem a estar a la segona pujada, que ens diuen que no es tant dreta com la primera, però que és una mica més llarga (7km fins avituallament) anem xino xano sempre amb el mateix grupet de corredors, que ara marxem nosaltres, ara adelanten ells, un hola bondia com va això i anant fent a ritmet. Aquesta part de la cursa la vam compartir amb l'Arturo del Tarraco i un personatge peculiar que corria amb un fuet a la ma. Arribem al control de mig coll i amunt fins la cota 2400. Aquí les vistes del Puigmal i els pics de l'olla de Núria eren precioses, llàstima de no tenir uns minuts per estirar-te a l'herba i poder contemplar aquest espectacle. Arribem al coll dels tres pics (km 25 i casi 3000+ amb unes 4h30) i ens espera un plat de pasta una mica calent, sindria, platan, gels, coca-cola... aquí descansem 10' menjant tot això ja que els avituallaments són molt generosos i s'ha d'aprofitar per no quedar buit.

Baixada corredora i divertida fins a la coma de la vaca i despres d'un repetxonet toca cullons (n'hi han bastants durant la cursa com aquest) avall bastant tècnic fins a una central aprop de queralbs. Arribem baix en unes 6hores i ara ens queden 6km cara amunt fins arribar a Núria.... uffff.... que durs que es fan aquests, fa moltíssima calor, no córrer gens d'aire i les cames ja comencen a anar cansades. Tardem 1h45' per fer aquesta pujada de 800+ i perdem alguna posició ja que en alguns llocs anem clavats. Esperem en candeletes Núria per decidir que fem amb les nostres vides, si continua, plegar, banyet al llac de Núria o k asseee. Marquem a Núria a les 13:45, ens diuen que anem el 34 i 35 de la general. Cullons!!! semblavem fòssils que s'arrestraven per inèrcia però anem molt i molt endavant. Hem tardat 7h39 minuts a fer la marató de l'Emmona i despres d'un bon plat de pasta, molta sindria, molt líquid, barreta energètca i seure 20' decidim continuar xino xano fins a planoles (km 60 aprox on tenim una bossa). Anecdota; els nens del spobles de la zona que estaven a Núria portaven una samarreta de l'Emmona i et venien a demanar si els hi podies firmar un autograf a la samarreta!! k boooo!! El cel és tapa una mica, ja no fa aquella calor i el fet d'anar endavant i que companys que feien la corda amb nosaltres tota la cursa pleguin ens anima a seguir provant'ho

El tram de Núria fins a Fontalba és l'unic tram de tot el recorregut que havia fet previament... aprofitem per trotar una mica cara avall i cara amunt caminat amb l'ajuda dels pals. Arribem al control del Fontalba i trobem un personatge disfressat de vaca que ens anima, ens ofereixen voll-damm, que no bebem!!, i tirem fins al seguent control al corral blanc. Una mica de baixada corredora i una altre cop cara amunt, tornem a un riu, banyet, i amunt altre vegada on ens trobem amb el senyor de negre que sortira despres tambe.

Arribem al control i ens ofereixen café... ostia que be que entra tot i que sigui sense sucre, menjo 5 o 6 talls de pernil dolç, isotònic i prenc un platan pel camí ja que queden 4 km fins a planoles... primer per camí asfaltat però despres per una baixada que toca els cullons de mala manera ja que els quadriceps van començar a queixar-se.

Arribem a planoles i demanem la bossa. Ens ofereixen 1 plat de macarrons, 1 caldet, molta fruita, isotònic, coca-cola xocolata i descansem 15'. Quan m'aixeco em noto rampes al quadricep dret. demano reflex i faig automasatge a veure com respon. El ramunet em diu que tampoc va molt fi. Portem unes 10h30' de cursa i a l'avituallament tampoc saben a quin km estem. Al ramunet li marca 52km però avituallament diu que ells són el 60 però tampoc estan segurs.... wnu una mica desastre.... en els millors dels casos estem a mitja cursa, si portem 10h30 vol dir que unes 22h-23h no ens les treu ningú.... vinga que no queda res!!

Ara ens toquen 1000+ amb 5-6 km de distància. Ens van avisar al briefing que la primera part de la pujada era duríssima. Cullons quina raó que tenien, com puja!! ara un pas, ara un altre, un altre, un altre... poc a poc arribem a una zona on contínua pujant però ja no tant bèstia. Hem passat els 5000+ acumulats i el meu quadriceps dret fa molt el ruc. Decideixo treurem la mitja compresiva ja que això crec que em va en contra amb les rampes del quadriceps.... al cap d'una estona ja noto millora, continuem pujant i adelantem algun que altre corredor. Hem estat 2h a fer aquesta pujada i despres de baixar una mica trobem un avituallament amb uns joves molt trempats. Ens diuen que qui arriba allí ja és finisher... jo m'ho crec però el ramunet no pot amb la seva ànima. Va llagat dels peus, es nota molt fluix i diu que vol plegar. Li donc mig gel del nutrisport amb taurina, caminem una estona, baixem una mica però em diu que marxi que ell plegarà al pròxim control que el tenim a 12km. Li dic que si plega pleguem junts, i desprès de discutir-ho una estona jo marxo trotant.

M'ajunto amb el senyor de negre que haviem trobat feia una estona i li dic que serem companys de cursa ja que el meu amic vol plegar.... anem 3-4 km junts però de seguida es queda endarrera quan be un repetxonet. Decideixo fer la meva cursa....anire per sansacions, és mitja tarda, he anat menjant be i em trobo amb les cames plenes.... corro pels senders planers i cara avall tant com puc.... tmb corro una mica quan puja però no excessiu.... vaig fent traguets de gel i isotònic cada 20-30' per no tenir pajaron però la veritat és que sembla que comenci la cursa per mi ara. Arribo al control de campelles a les 20:30h, porto 14h30' de cursa i em diuen que vaig el 28... em veuen molt bé, m'animen molt, em donen caldo, una llesca de pa amb tomàquet, ataco un plateret de fuet que hi ha per allí que fa molt bona pinta i sense perdre masa temps tiro avall cap a Ribes de freser.... al principi pista avall però a falta de 2km de Ribes comença un sender que fa mal.... pedra pedra i pedra, de la forma que tinc el quadriceps dret em costa bastant baixar però vull arribar a Ribes abans que es fagi de nit.

Arribo al control de Ribes, sindria, fruits secs, coca-cola fresca, barreta i marxo just quan arriba un altre corredor. Em diuen que tinc un grupet de 4 corredors a uns 15 minuts davant meu. Ja tinc objectiu... a veure si els trobo pel mig del Taga. El Taga comença per pista que es deixa fer, l'unic que emprenya es el cablejat electric de les vaques on em rampo m'es d'una vegada.... de seguida es fa de nit i deixo la pista principal per encarar la part dura del Taga, ostia com puja pel mig del prat.... bastons i pas darrera pas veig unes llums de frontal alla dalt lluny.... vinga va que si els atrapo abans de coronar m'ajudara amb la baixada.... mig gel més i amunt amunt amunt amunt. Atrapo a 2 corredors que no em segueixen, llavors arribo a l'alçada d'un altre i encara puc coranar darrera d'un altre que fa la baixada amb mi però s'escapa una mica, 28-4 + 1 vaig el 25.... arribo al control de colldejou esperant un plat de pasta o algu contundent per menjar ja que són les 23:30h, però en aquest control nomes hi ha sandwich de pa de motlle, platan i sindria... tiro una mica de tot això, em poso tallavent perque comença a fer fresca i surto una mica més tard que la resta de l'avituallament.... Ara toquen uns 300+ i en principi ja seria tot baixada.... faig els 300+ sol com puc, i de sobte baixada ultra tècnica amb pedra suelta gran i una canal que feia esgarrifar. Aquí atrapo a dos nois d'Osona que fan la cursa junts... vaig una estona amb ells però van més frescos que jo ja que trotant o caminat ràpid em marxen..... intento posar tota la psique que puc, la meva cursa és meva, vaig a la meva bola i si atrapo algu més be però sino tampoc passa res.... ja no tinc aquella alegria de les cames previa al Taga però en alguna zona planera puc trotar una mica

En teoria hi havia una avituallament a 6 km de Sant Joan, però ja fa molt que he sortit del de colldejou i no trobem res.... nomes un cullons de pal indicador que posa Sant Joan de les Abadesses 4h30'... queee?? xo si en teoria faltava res per acabar la cursa segons el perfil..... uuuaaa.... aquí em cau el món a sobre, ja fa moltes hores que anem, no tinc referencies de temps ni km, m'avancen dos corredors i al cap de poc trobo als dos nois d'osona despres de perdrem un parell de cops en una zona bastant mal marcada. Els hi demano piles pel frontal ja que no m'hi veig. Un dels dos amablement em cedeix unes de recanvi i llavors continuo la cursa amb ells. Per fi arribem a últim avituallament.... Són les 01:50h ens tornen a dir que és tot baixada però al moment de sortir de l'avituallamnet un altre repetxonet.... intento córrer ja que ara si que això ja s'acaba.... falta poc, es veuen les llums del poble, em forço a correr, entro al poble, fem la volta per dins i FINISHER!!!!!

El crono marca 20h39', penso que he quedat dels 30 primers però quan miro la classificaciói veig que he fet el 24 de la general!!! no m'ho crec!!!!

No seria just tancar aquesta crònica sense fer menció a la currada que es va fotre l'amic Ramunet per ser finisher.... ho va donar tot, va entrenar molt dur però al final per culpa de les llagues no va poder continuar. Vam anar junts uns 65km i segurament snse ell jo no hauria acabat ja que va tirar molt del carro en moments de fluixera meva. L'altre nom destacat de l'emmona 2013 és el Mallol, nou fitxatge OT i amic de Riudecanyes. El tiu es va cascar la Marató de l'Emmona amb unes 9h... era el seu repte pel principi d'aquest any i va tenir la suficient psique i constància per portar-lo a terme.... creieume que pujar a núria amb el tute que portavem i la calor que feia te molt i molt de mèrit

Agrair a tots els que m'heu donat suport... he intentat fer la crònica el més amena possible pensant en que la meva experiència pot ser una distracció per vosaltres!!

Pròxim repte....... DESCANSAR!!!!

Més info a Emmona 2013