dijous, 11 de juliol del 2013

Cursa de Riudecanyes

Dissabte passat una 80ena de runners ens vam donar cita a Riudecanyes per fer la cursa semi-nocturna. 17.5km amb uns 750+ que teni per punt àlgic la pujada de les carboneres per arribar a Escornalbou.

Desprès de l'Emmona encara em noto gasoil els dies que surto a trotar.... cara amunt vaig estupendu però pel pla i les baixades tinc el ritme "ultra". Tot i així m'apunto hores abans que tanquin inscripcions a veure com em noto en cursa curta.

Volia tastar el circuit durant la setmana prèvia, però entre enredus i romanços no vaig poder anar-hi cap dia. Així que em planto a la sortida sense fer el circuit però amb tots els camins al cap ja que la zona és el meu camp de batalla.

El cuquet de la panxa de la tarda hem deia que avui podria ser bon dia, vaig mirar la llista d'isncrits 25 vegades i vaig fer la meva aposta particular, potser quedaria el 13!! Temps entre 1h40-1h45.

Em poso a segona línia de sortida per saber com anirien els primers... ser que no és la meva batalla però avui a Riudecanyes provarem que tal d'aguantar això del ritme dels primers.... ser que si peto o forço masa tinc molt a guanyat ja que em conec molt be el terreny i això m'ajuda molt.

Surtim molt ràpid pels carrers del poble i agafem la primera pujada cap a la urbanització.... estic situat amb els 15 primers i de sobte un crit de "guapu" (com si fos l'Artur Mas) m'inpulsa a apretar les cames i a intentar fer bon paper. Em motiva tambe que em vaig trobant la gent del poble a cada desviació del recorregut que m'animen força, pujant puc adelantar un parell o tres de corredors i quan arribo al trenet de vilamanya el Mallol em diu que vaig molt bé. Al sender de vilamanya adelanto un noi asfalteru de Reus.... ser que m'acabarà adelantant més endavant però de moment jo em poso per davant ja que la zona que vindrà ara em frenarà una mica. Got d'aigua a Vilamanya i a buscar les Carboneres, aquí el Pep em diu que vaig nové a 2'30'' del cap de cursa. Perfecte!! tinc un marxe de 4 posicions respecte el 13.... nomes desitjo que les cames no em fallin, ser que la pujada de les Carboneres es farà durà, però si mantinc la posició ja estic content. Al prinicpi del sender que pica amunt em trobo al Buira... Ostia una roda perfecte per pujar, però de seguida em dona pas i em diu que tiri.... tiro tiro i quan em giro no el veig..... ser que m'adelantara a la baixada de l'Argentera ja que és el tiu que baixa millor del Circuit, per tant intento treure tot el marge possible per si puc fer el planer amb ell ja que si comencem la baixada junts ja no el veurè mai més. Casi coronant Escornalbou em trobo l'Arturo del Tarraco.... fem la última pujada del Castell i ja veiem el Javi d'Alforja.... estic flipant ja que estic molt endavant.... normalment aquesta gent em treuen 10-15' minuts per cursa i avui vaig amb ells.

Paso el Castell amb 41' i pel sender dels Frares l'Artruo em diu que apretem una mica que ens podem ajuntar amb el Javi.... ell porta una marxa més i no el puc seguir.... ser que queda bastanta cursa i no vull cremar totes les naus aquí. Una mica d'Aquarius miraculos del Gomes i avall cap a l'Argentera. Em sembla que mai havia disfrutat tant aquesta baixada. Sempre em feia una mica de respecte per les pedres, i dissbte estava especialment perillosa per les fulles dels arbres tallats, però xiquet aquestes Saucony que porto són una passada.... vaig baixar a tope, ni rastre del Buira i casi que vaig contactar amb el Javi.

Acaba la baixada i toca un terreny trencacames, sempre darrera l'estela del Javi anem adelantant caminadors que m'animen dient "aquest és del poble" o "aquet és dels nostrus" Foto l'axazu al Javi just quan adelanto al grup de caminadors on anava l'Antrax, Agusti, Esteve i Roger. Aquí el Quim ens canta 7 i 8. però com el Javi és gat vell s'enganxa a la meva esquena. Així fins a duesaigües on pren un got d'aigua, mig gel que em quedava i a tope fins el final. Queda una pujada i com a molt estic disposat a perdre la posició que em jugu amb el Javi. Vull fer top10, no ho he fet mai i avui pot ser el dia. Tot el camí de duesaigües a Riudecanyes el faig amb el Javi darrera, però quan comença la última pujada apreto fort a veure si el deixo.... una sèrie d'un minut cara amunt fa que quan em giri no el veigi... baix seté, ell va una mica madur i he d'aprofitar. Apreto tant que de sobte veig un Borges Trail a uns 100metres de distància. Ostia que aquet va sisé..... intento no perdre la referència visual i quan arribem al final del pantà nomes em separen del Tavi uns 30-40 metres..... fem el pantà a 4'20'' i veig molt difícil poder-li retallar aquests 15''-20'' que em porta. cada vegada estic més a prop però.


Arribant a la presa em trobo el presi OT que es pensa que sóc el Buira, em diu venga que t'estiro... de sobte ens posem a 4':00'' i em deixo al Tavi darrera, últim repetxonet i el Tavi està a 5 segons, el Pere em diu que no afluixi que això ja és meu, apreto apreto apreto, em giro no el veig i ja estic dins del poble..... Arribo a Meta amb 1h33', sisè de la general i just quan m'assento per respirar anuncien per megafonia que he fet primer M2. UUUUAAAAAAA el meu primer podi. A més sóc el primer local!!
Content content content de ser el primer podi a la cursa de Riudecanyes!! Una cursa que aquest any ha estat molt ben organitzada, amb un munt de voluntaris pel terme i preparant el sopar, un marcatge excel, un circuit molt atractiu amb trams tècnics amunt i avall i trams de pista i suficients avituallaments per la calor que feia   

Agraïr el suport de tots els corredors amb els quals vaig compartir cursa, de tots els que em van animar i especialment dels que em van venir a veure!!

Mes info a Cursa de Riudecanyes



3 comentaris:

  1. Molt bona i emocionant crònica riudecanyenc... felicitats.. crack!! fenomenu!!!

    ResponElimina
  2. Paio, no són les bambes (jo porto les mateixes), són les cames!!!!

    Ets un crak!

    ResponElimina