divendres, 25 d’abril de 2014

Cròniques endarrerides

Dos mesos sense escriure i moltes frases al tinter....

Les sensacions a Xerta van ser molt dolentes, mira si que ho van ser que vaig decidir deixar-ho al km 41, després de poc més de 5h de cursa i amb més de la meitat de desnivell i recorregut fet. Un mix de males sensacions, rampes, incomoditat, calor, falta de xispa van fer que decidís plegar. Anava amb molt millor temps que els anys anteriors, però a vegades les coses no van com un esperava o desitja...

Vaig anar boig per fer una altre cursa el més aviat possible i treure les males sensacions. Em vaig apuntar a l'Almostrek la nit abans que tanquessin les inscripcions amb molt de volum a les cames. A Almoster em vaig notar bastant buit a partir del km 3, però tot  així vaig poder anar de menys a més i gràcies al Pere d'OT vaig poder acabar la cursa amb ell i amb molt bona posició.

Com que estem en fase d'acumulació la setmana següent vaig tenir "permís especial" per anar a passar un cap de setmana al Garraf, el destí la Marató de la Talaia, cursa que sempre m'havia mirat però que per situacions diverses mai havia pogut anar, de fet m'havia mirat sempre la cursa de 25km que fan cada any, però al veure que aquest any hi havia circuit marató, que millor que fer aquesta per coneixer millor la zona.

Marató molt, però que molt ràpida, amb zones bastant pisteres xo trencacames curts i verticals que et deixen les cames fregides. Amb la lliço apresa de Xerta vaig anar de menys a més. Molta calor, però 13 avituallaments en cursa que permetien correr sense motxilla.

Els primers 10km amb 55' apuntaven a un pet espectacular de molts, inclòs jo mateix. Al km 15 em diuen que vaig el 29 i corro amb un grupet de 5. Comença la pujada més dura sobre el perfil, uns 300+ amb 1,5km on puc adelantar tots els corredors que anava. A mesura que passen els km em vaig trobant gent suelta fins al km 30, unes 3h de cursa, on s'ajunta l gent dels altres circuits. Aquí ja nose on vaig ni com.... passen els km i apreta molt la calor, ara els trencacames cara amunt són cada vegada més freqüents i fa estralls.... veig que costa passar km, m'agafa una mica de baixón però penso que en uns km trobaré el meu sherpa.... i així és, a l'avituallament del km 36 sento que m'anima la Marta, ha vingut de runner i mentre m'estira per un repetxonet em canta el que queda de circuit. Vaig amb ella 1 o 2 km però dspres es queda.... Ara ja se tot el que falta i no afluixo gens fins a meta. Entro el 12 de la general amb 4h36'

Per continuar acumulant aquest cap de setmana aniré a córrer la Marató de Muntanya de la Fageda a la Sènia, no vull fer cap tipus de pronòstic ja que l'últim que vaig fer em va portar mala sort, per tant anirem a córrer i disfrutar per una altre zona que tampoc conec.

Cada vegada queda menys per l'Emmona, tot i així crec que estic fent les coses com l'any passat i vaig més o menys semblant, per tant a continuar xalant pel terme!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada