divendres, 9 de desembre de 2011

Puigmal, desembre 2011

La gent pel pont de la prostitució acostuma a sortir a passar uns dies fora de casa. Per no ser menys nosaltres vam fer una puja-baixa a la Vall de Núria per visitar el Puigmal.

I xiquet quin fred que fa per les muntanyes!! Ja no m'enrecordava de com les gasta el tiet Puigmal!! El primer intent que vaig fer per pujar-lo, és la vegada de la meva vida que he passat més fred. Era l'Olla de Núria del 2008, en la seva segona edició. La van fer al setmebre i aquell cap de setmana va fotre un mal uratge de mil dimonis. Tant és així que al peu del Puigmal, amb un vent sostingut de 100km/h i -2ºC van decidir aturar la cursa i fer anar tothom cap a casa seva. Entre que jo portava poca roba i el fet d'estar tant amunt, van fer que casi que moris congelat i que estigues una setmaneta al jazz. Les altres ascensions al Puigmal han sigut de traca i mocador ja que han coincidit amb dies explèndits, bon temps i molt de públic.

Amb aquesta última referència, no ho vaig dubtar gens quan dilluns el Quim em va dir per anar a fer el Puigmal. Vaig enredar al Barber i tos tres furgoneta i amunt. Quan estavem per Vic, sobre les 08:00h del matí una trucada sospitosa.... feina?? Algú per anar a fer l´'ultima copa?? que va, el Gerard o Ferreres (segons el Quim) de Manlleu que s'anima a venir amb nosaltres. Perfecte expedició de 4 que ens retrobem al bar del Kilian i la Mireia Miró de Ribes per fer el primer mos. Un bar curiós, ja que una paret està tota plena de fotos del Kilian i la Mireia, amb dorsals seus, camisetes, etc....

A les 10:00h ven tapadets estem a Fontalda i comencem a caminar. La idea és anar a Núria, pujar pel pluviometre i a dalt ja un veurem. Uns deien de crestejar una mica fins a Finestrelles i altres deien que un cop dalt baixada per anar a trobar la furgo. Ja ho veurem. Fins al Santuari la cosa es un passeig distens, sense gens de desnivell, comentant la jugada, però amb algun corriol gelat que et fa fer les primeres sucadetes de peu. La neu comença a fer acte de presència partir de 2200m, on fem una parada per posar els grampons.
Fins aquí la cosa va anar força bé, ara començava el calvari. El bo de caminar sobre la neu és que no has d'anar sortejant pedres o saltant-les, sinò que tot és una pista uniforme, l'inconevenient: que les pujades te les menges amb patates i un tros de pa, xk no pots anar fent ziga-zaga sino que tot el desnivell està junt en una paret. A més, si la neu no és del tot dura i t'enfonses en algunes zones ja has begut oli, per això el pa.

En definitiva que després de 2 hores de sortir del santuari estavem dalt a la creu del Puigmal, uns patint més que altres però al final tots vam arribar. Foto de rigor, ullada  al paisatge i avall que fot bastant fred. Cap dubte de si anem a Finestelles o cap a la furgo. Amb una horeta més vam tornar a arribar on hi havia el cotxe.


Dinaret d'entrepà al bar del Kilian i cap a casa. Un plaer haver conegut al Gerard i desitjar-li molta sort pel seu inminent repte!! Segur que el termostato no li va tant a fondu com pujant a Puigmal

Més fotos a PICASA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada