Vandekames 2013, el dia després

Fa molt i molt de temps, en un lloc de la Baronia d'Escornalbou, començava a dansar per les muntanyes un noi que havia deixat el futbol per trobar algun altre hobby que li omplis el forat que aquest havia deixat en els seu dia a dia. El noi que no anava ni marxa endarrera corria i corria però mai veia cap evolució. De tant en tant s'apuntava en alguna cursa, però casi que s'ho passava millor entrenant ell sol o amb companyia del seu amic Quim que no pas anant a les curses amb dorsal....

La cosa va canviar quan va començar a trobar-li el truquillo a això de córrer per la muntanya, potser van passar 3 o 4 anys, però va arribar un dia que ja li agradava molt córrer les curses populars de la zona. Va aprendre a dosficar-se sortint sempre de menys a més, és va començar a coneixer molt millor a ell mateix i sobretot disfrutava dels nous amics i coneguts que feia, així com de l'ambient que es respirava abans, durant i després de les curses.

I cursa darrera cursa va anar passant el temps......

Són les 17:00h del 03/07/2013 a Vandellòs, després d'una setmana de calor intensa fa un dia grisot, han caigut 4 gotes al matí i ara el cel està tapadot amb una humitat elevada. Es dona la sortida de la cursa negre Vandekames 2013 amb un nombre de participants elevats, moltes cares conegudes i lo milloret de la zona. De seguida marxen i quedem els atletes que fem el circuit vermell i els que fan la caminada. Unes 300 persones pel cap baix.

Després de saludar amics i coneguts (record especial per Ramunet, Judit i el Vicenç) és dona la sortida del circuit vermell i blau conjuntament. Em poso a primera fila ja que vull veure com es va al cap de cursa. Vaig tant alegre que prenc la iniciativa durant els primers km on es forma un grupet de 5 corredors. La primera pujada, coll de Santa Marina, la faig darrera de dos companys aguantat el ritme per no rebentar. Cresteig tècnic i avall a buscar l'avituallament. Mig gel, got d'aigua, refresc i surtu ràpid per no perdre roda. Baixada tècnica i el noi d'Igualada que anava en primera posició ens cedeix el pas ja que no baixa gaire bé. Arribem a Masboquera el noi del Tarraco (Víctor Echeverria) i jo. Ens trobem el presi que flipa en veurem al cap de cursa. Portem un ritme alegre amb el Víctor, anem parlant de la cursa mentre fem el segon avituallament. Aquí comença pujada dura, el noi del Tarraco em marxa uns metres a la primera part ample de la pujada però l'enganxo al cap de poquet..... fem una estona junts, parem a l'avituallament de Castellò i seguim amunt. Em dona la sensació que el podré adelantar a la part final ja que sembla com si m'hagues volgut deixar endarrera al prinicipi de la pujada però no ha pogut. Faig mig gel, coca-cola i m'enganxo darrera seu.

En una zona trencacames, on comencem a trobar corredors del circuit negre, torna a tibar de valent.... intento que no marxi, intento tenir la referència visual, però poc a poc em quedo. Em noto les cames fluixes, busco la motivació dins del meu cervell per pensar que tot és possible. Puju tant ràpid com puc però no arribo a contactar. Aquest és el meu terreny, cara munt, xo no puc atrapar-lo. Coneguts de les curses (Magí de les Borges, Jordi, Sebastià) em diuen que el tinc davant que apreti una mica.... apreto apreto però no arribo

Arribem a les antenes, paro a fer un got d'aigua, isotònic i mig refresc, aprofito la mica de gel que em queda i corro per la pista. El torno a veure. No hem porta més de 150m de distància, uns 40'' aprox. Si va justet puc arribar ja que encara queden 4km de cursa.

Tiro tant com puc, entrem a sender tècnic en el cresteig de la Foradada. És difícil córrer per aquí. Tinc les cames molt castigades, Vaig veient-lo a les parts altes del cresteig, és manté la distància però no arribo mai. Ara casi m'interessa més no perdre la posició que no atrapar-lo. Vaig mirant endarrera però no veig ningú.

Baixada tècnica per les cordes, tiro avall per sender, em vaig girant i ningú.... de seguida camí ample cap avall i entrada al poble. Just posar el peu al poble una rampa al bessó esquerra, va que no és res, 10 pasos més i un altre cop..... merda!! he de parar a estirar, em baixo la compressiva i torno a provar de córrer. Ara no fa rampa.... em giro, de moment ningú..... últims mestres per dins del poble i al final segón de la general!!!

Uuaaaaa el meu primer podi de general!!! no m'ho crec!! super content!! Em feliciten tots els companys d'equip i coneguts d'altres curses. Tinc el plaer de ser entrevistat pel director de la cursa i per la televisió local..... tot genial!! que xulu això de fer segòn, ja no et dic que deu ser guanyar una cursa !!! jejejejejeje

Aquell noi que dansava per la Baronia ha pogut fer un podi general a una cursa de muntanya!! Crec que l'important no és fer podi i quedar-te amb les sensacions boniques, sino que anar evolucionant poc a poc, aprendre a lluitar i descobrir que tot és pot fer i que tot està per fer

Més info a vandekames 2013


Més Fotos a Monrasin Gracies per compartir-les!!