I des d'el peu de la Caramella el Caro
es veu amunt amunt i amunt..... sembla que fins i tot estigui a
l'altra banda del món del lluny i petit que es veu. A la sortida
nomes tens al cap que has d'arribar-hi el més ràpid possible per
retrobar les sensacions màgiques que es donen quan arribes després
de tant i tant de temps patint.
En fi que la pujada al Caro es dura de
collons. Sortida a 230m sobre el nivell del mar i amb poc més de 6km
s'arriba als 1440m que te el Sostre de la Província de Tarragona. A
la línia de sortida molt de nivell amb campions del món de KMV,
gent que ha estat amb la selecció catalana de curses de muntanya i
fenomenus amb unes cames que en farien ben be 4 de les meves. I es
que el KMV de Roquetes, organitzat per la gent de Roquetes s'ho
val!!! Una dia de cursa encantador, on tots els detalls estan més
que cuidats i on el CORREDOR i els ACOMPANYANTS són els
protagonistes de la festa. La gent de Roquetes es volca perque tot
estigui a punt i no falti de res, cosa que últimament deix molt de
desitjar en curses ja que sembles un euro amb cames enlloc d'un
CORREDOR.
Sortim amb l'Albert i el Miquel
d'Obrint Traça cap a Roquetes a mig matí. Agafem dorsal, bossa
corredor, xafardegem per la fira del corredor que tenen muntada al
mateix pavelló i fem una volta pel poble mentre arriba les 13:00h
per fer el dinar de germanor. Ens donen un plat de pasta amb amanida,
síndria i una mica de coc. Tot això regat amb 2 begudes per cada
corredor. Un cafetó o dos i a fer sobretaula mentre no surt el bus a
les 15:45h que ens portara aprop de la sortida. Ens ha tocat un dia
de molta calor. Sobre uns 30 celsius, que de cara amunt es faran
notar. El bus ens aboca al mig de no res i tenim uns km planers fins
arribar a la zona de sortida.... anem al tram tram i just arribar a
la zona de sortida surten les dones 15' abans que els homes. L'hem
cagat una mica escalfant ja que ens hem quedat bastant endarrere del
corralet de sortida i el tap que es forma és monumental ja que nomes
tens 200m de pista plana fins que comença a pujar el sender estret
cap amunt.
Sortida fulminant adelantant gent per
la cuneta i menjant un munt de pols. Amb 300m de cursa ja anava amb
la gola que semblava un drap sec tot i que havia begut be abans de
començar. Vinga empassar saliva per distreure la sensació. Sort que
al km 1.5 ja hi havia el primer avituallament. Em prenc mig gel, 1
got isotònic i dos gots d'aigua ja que anava mort de set. En aquesta
zona anava entre els dos companys obrint traça. A partir d'aquí la
variació en el circuit. Enlloc de fer el sender habitual que anava
pujant progressiu ens van fotre per una canal "la directíssima"
li diuen els de Roquetes, que amb 250m de distancia en puges uns 150
de positius. La gent anava en fila índia esbufegant de valent. Un
cop sortim de la canal el sender puja però ja no tant fort. Puc
adelantar al Miquel abans del km2 i li dic que es posi a roda ja que
segur que jo necessito relleu en 10'. Vaig cap amunt el més ràpid
possible, com si volgués que passessin els dies molt ràpid per
retrobar les sensacions que tens quan saps que has acabat be i ho has
donat tot. Arribem al km 3.5 on hi ha el segon avituallament. Durant
aquest km i migvaig pendre casi un gel sencer per no quedar buit de
sucre i que les cames responguin. Estem a la cota 1000 i ser que
passada l'escaleta el més dur ja s'ha acabat i que ara la força de
la psique és qui ha de fer la feina ja que les cames estan de
cartró-pedra.
Corro tot el ràpid que puc en els
llocs planers i em poso a roda de corredors quan el terreny torna a
picar amunt. Tinc la sort que recordo mes o menys la zona de l'any
passat i poc a poc veig com vaig atrapant algun corredor, però
d'altres m'adelanten a mi. Em desmotivo una mica quan vaig pel km 4.5
i miro el temps que porto. 1h02'..... uuuaaaa...... ho estic donant
tot i crec que el temps anirà pitjor que l'any passat ja que em
faltes algo menys de 2 km de distància i tinc 15' per fer-los.
Impossible... pensava que portaria uns 55'..... Wnu nomes queda
l'opció d'apretar al màxim possible per millorar temps. Amb tot el
que porto de pujada no potser que faci pitjor temps que l'any passat.
Mig gel més i "paca amunt" com diuen per allí baix
Arribo a la carretera, em donen un got
d'aigua i a seguir..... fent el brífing particular amb l'Albert hem
contat que s'ha de tallar la carretera 5 vegades. Tallo una vegada,
un altre cop, recordo que el tercer tall era duret, i en un moment ja
veig l'arc de meta. El rellotge marca 1h30', això vol dir que estic
en 1h15'.... apreto al màxim possible i aconsegueixo entrar en
1h15'55''. Al cap d'un moment arriba el Miquel i l'Albert.
Les vistes des de Caro són simplement
brutals. Miro mar enllà i sembla fins i tot que puguis veure l'altra
banda del món. Segurament que des d'allà ells també ens veuen a
nosaltres amb les antenes de Caro que sobresurten enmig del no res.
Foto de rigor i cap a Roquetes altre vegada a per la dutxa i el sopar
que fan pels corredors.
Particularment crec que és de les
millors curses que hi ha a la nostra zona, per tant l'any vinent ja
ho sabeu!! Agrair des d'aquí el suport rebut per whats i altres medis!!
Més Fotos i Resultats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada