Excursió pel Monteixo

Aquest divendres aprofitant que era la festa dels instaladors de Riudecanyes hem aprofitat per fer una sortideta al Pirineu. Desprès d'unes deliberacions sobre el recorregut, i davant la possibilitat de trobar neu a alçades superiors als 2600m, vam decidir anar a veure el nostre amic Monteixo.

Tal i com explicava Pep Coll en una de les seves historietes previes a la Cuita al Sol, el Monteixo rep el seu nom degut a que és la muntanya dels Teixos. Actualment en queden ben pocs degut a que els pastors de la zona han anat eliminant aquest arbre ja que enverinava el bestiar. Podriem dir que el Monteixo és la Teixeta del Pirineu però amb una mica més de desnivell.

A les 10:30h estavem a Àreu disposats a fer el cim per la banda del darrera (la vall de la Noguera Pallaresa) i baixar pel recorregut que es fa a la Cuita al Sol. Tot anava bé fins que un parell d'homes bestits de verd i una pistola penjant ens van demanar identificació ja que "no os tenemos vistos por esta zona". Es veu que la parelleta tenien ganes de parlar ja que van estar una estona amb nosaltres fins que vam poder començar a córrer. La primera hora de la ruta és seguint camí ample i el GR-11 fins arribar al plà de la Selva. Uns 10km salvant uns 800m D+ amb una constant pujada que s'anava fent bé. 

A partir del plà la cosa ja canvia degut a que es deix el GR i s'agafa un corriol que va pujant amb una mica més d'alegria que el tram anterior. Vam passar pel llac d'Aixeus i seguint corriol i tartera amunt en 2h45' vam fer cim sense trepitjar casi gens de neu. Un cop al cim entrepanet de rigor i avall que fa baixada, i quina senyora baixada. Feia 2 anys que no anava pel Monteixo i no recordava el mal de quadriceps que et queden desprès de fer la Cuita al Sol. Un cop al poble banyet al riu i cap a dinar que falta gent. Dinar de mestres a Cal Mariano i cap a casa.

Avui diumenge, i per treure l'aturdiment de quadriceps he sortit a fer un parell d'hores de BTT planejant. La nota negativa el pinyo que m'he fotut abans d'arribar a Cambrils que m'ha deixat una bona crosta al colze i la galta del cul.

A veure si aquesta setmana podem trotar algun dia i potser ja n'hi m'hen recordo de que em feia mal el turmell.

PD: les plantilles perfectes, tot i que em sembla que no transpiren ja que tinc una llaga al dit gros del peu dret...