Skyrace: Vilaller

Desprès de la setmana a pinyón que havia tingut, el dissabte a les 11:00h agafem l'ibiza de l'Anna i cap al Pirineu falta gent. Semblava una setmana d'aquelles en que en el món del futbol en diuen de virus FIFA. Havia viatjat a Suecia per motius laborals 4 dies (Gothenburg), a la tornada havia hagut d'anar a una reunió a Can Barrina (una casa rural al mig del Montseny) i per fí divendres a la nit a partir de la 01:00h començava el cap de setmana.

Al arribar a Barruera, dinaret a l'aire lliure acompanyat d'uns jabalins de muntanya i cap a fer la migdiada.A partir de les 18:00h  ja es respirava ambient de cursa. Per la zona de recollida de dorsals i de Briefing van pasar tots els membres de les diferents seleccions autonómiques correctament uniformats. La resta de mortals anavem amb samarretes d'anteriors curses que ens havien donat i que també lluïem amb orgull. Jo com acostumava a ser habitual els dies de cursa em vaig posar la de la IV Olla de Núria

La organització tenia planejada la sortida a les 08:00h per les dones de la skymarathon (42km 6000D acomulat), 08:30h pel homes de la skymarathon i 09:00h pels homes i dones de la Skyrace (21km 2600D acomulat). Al final degut a quatre trons i llampecs l'itinerari de la cursa reina va quedar suspès i tothom va fer la skyrace amb una hora de retard respectivament. Abans de la cursa no tenia ni idea de com aniria. M'havia estudiat el perfil, els llocs dels habituallaments però no sabia masa cosa més ja que aquella zona no l'havia treptijada mai. El meu objectiu era acabar la cursa de la millor manera posible sense resentir-me del mal al turmell, pujant fortet i guradant molt a les baixades. Vaig dir a l'Anna que més o menys tardaria unes 3h.

Els dos primers km planejaven pel costat del riu per una pista ample (4'15'' i 4'20'' respectivament). A partir d'aquí 4km de pujada per salvar 1300m D+ segons dades del meu pulsometre. Al km 3.5 de la cursa ja volia plegar. Havia començat la zona planera molt fort i davant la pujada que es veia inminent em va caure el món a sobre. A més tothom m'adelantava degut a la falta de ritme de les curses i el poc habituat que està un home de costa com jo a aquestes muntanyes. Vaig fer un cop de cap, em vaig pendre mig gel que portava a la butxaca i vaig decidir tirar fins al km 5 on estava el primer avituallament, després ja veuriem. A partir d'aquí la cosa ja va anar millor, em vaig ajuntar amb un noi del Trail la Senia que portava un ritme semblant al meu i anavem anant fent a poc a poc. Vam coronar el Comadelo en 1h30' (mes o menys el temps que va fer el primer classificat de la cursa) i llavors baixada vertiginosa de 4km pel mig camp de pastures i un grau mig camuflat per la vegetació fins a Castanesa, un poble en el que com a molt vieun 3 o 4 persones a 1400m d'alçada (km 12 de la cursa). A partitr d'aqui sender planer, molt divertit i agradable de córrer fins al km 17 on hi havia el quart i últim habituallament de la cursa. Aquí encara anava amb el company del Trail la Senia que m'anava portant. Els últims km van ser per pista ample excepte un sender, semblant a les tosques, d'1km de llarg per arribar al poble. En aquest sender el noi de la Senia, tot i els ànims que li vaig donar perque seguís, es va quedar endarrera.

Al final molt content per les sensacions del peu, pel temps final (2h51', 260 del campionat d'Espanya de curses de muntanya... l'any vinent igual puc fer el 250 amb una mica més d'entreno!!), l'única pega les llagues que em fan les plantilles. Dimecres anire a veure la Consol si m'ho pot arreglar abans de la cursa de l'Olla de Núria.

Classificació i Fotos a http://www.ocisport.net/skygames/ocisport.php?nom=55&competicio=sgv