dimarts, 30 d’agost del 2011

FINISHER de la Courmayeur-Champex-Chamonix

Després de bastantes hores de suar de valent sota un sol de justicia per territori italià, patir el vent, la pluja i la boira per territori suís i francès ja puc dir que sóc FINISHER de la CCC.

La cursa va ser dura, molt dura. A la línia de sortida envien un sms als corredors dient que canvien el recorregut per la previsió de mal temps i que ens estalviarem passar pel col de la tronche, bovine i el tete aux vents, en total el haviem de sortir 93km amb 5100 D+. La veritat és que a hores d'ara ningú sap els km i desnivell que es va fer, casi segur més de 100km i uns 5500 D+

La sortida va ser bonica i molt emotiva tot i que no enteniem gaire el que es deia per megafonia ja que casi tot era en francés e italià. Havia vist vídeos de la sortida dels anys anteriors però l'experiència d'estar allì es tremenda. Els carrers de Courmayuer estaven a rebentar de gent animant a tots els corredors i de seguida vam començar a enfilar cap als refugis de Bertone i Bonatti per uns senders força caragolats i amb constants rampes cara amunt i cara avall. Baixada a Arnuva per visitar el riu i un altre cop cap dalt per un sender molt dur que ens va deixar al grand col de la Ferret, km 23 de cursa i unes 4 hores de caminar i córrer. A partir d'aqui la baixada fins al la Fouly va ser força corredora per uns boscos suisos molt bonics i amb una mica de vent ja. En aquest punt la gent encara anava bastant junta ja que hi havia grupets de 20-30 corredors que anaven alternant posicions.

Avituallament a tuti pleni a la Fouly i cap a buscar Champex per uns boscos que amb una mica més de paciencia més d'un rovelló haguessim pogut trobar. A més de bolets, aquests boscos estan decorats amb la flora i la fauna de la zona esculpida als troncs dels arbres caiguts. En aquest tram de 14km es va començar a captar l'amabilitat suisa. La gent es posa a la porta de casa amb una tauleta i uns gots de plàstic i estan tota la cursa oferint beure i qualsevol cosa als corredors. Els nens es posen a córrer al teu costat, et posen la ma perque encaixis amb ells i et criden pel nom. Champex és un poble idílic però només apte per aquells que tenen una bona nómina. És el típic poble suís, casetes de fusta i molt de vidre, amb un llac preciòs al seu voltant i unes zones per caminar impresionants. Aquí encara era de dia i no plovia tot i començar a posar-nos alguna capa més de roba ja que començava a ser tardet.

A partir d'aquí és va modificar l'itinerari per no passar per Bovine. En teoria haviem de fer 10 km fins al següent control però ens van desviar cap a Martigny (16km) per uns senders que eren un trencacames important. Primer 8km de baixada vertiginosa amb vegetació humida i despres 8 km amb un puja-baixa constant per un sender bastant malparit i ple de pedres. Quan vaig arribar a Martigny em va agafar la gran crisi ja que pensava que estava al voltant del km 70 però la organització em va dir que estava al 60. A més va començar a ploure de valent i deient que el que quedava era duret. Realment era duríssim. Vam haver de pujar el coll de la Forclaz per arribar a Trient. Pujada de 8 km que ens va durar 2h i baixada vertiginosa amb fang de 5km. L'alegria del tram la gent suisa que tot i ploure estava fora de casa donant veure als corredors i informant del que anava fent el Barça.

De Trient a Chamonix un calvari, pistes amples sota la pluja i el vent, ara cara amunt, ara cara avall, ara planejar, senders plens de pedra arrodonida i no arribava mai el final. Del mullats que anavem i el fred que feia la gent no parava ni als avituallments, només marcar i marxar per arribar el més haviat possible a casa. I quin calvari per arribar a casa ja que a les hores que vaig acabar la cursa (03:30) no hi havia trasnport per arribar al lloc on teniem l'hotel. Al final agrair que 2 nois que tornaven cap a Paris em van deixar a 4km de l'hotel!!

Com que tindrem dies per pair l'experiència i veure com evolucionen la cames ja aniré explicant més detalls del que han sigut aquests 5 dies als Alps. Realment una bona expreriència gràcies a  le Bon Courage

VIDEOS

2 comentaris:

  1. FELICITATS MAQUINA!!!
    QUIN FIXATGE!!!!
    Salut i a recuperar,
    Pere

    ResponElimina
  2. Molt be felicitats, no era fàcil acabar cap d'aquestes curses ja que les condicions meterologiques ho van complicar una barbaritat.
    Amb el chaleco segur que penses com jo.

    ResponElimina