Després de bastantes hores de suar de valent sota un sol de justicia per territori italià, patir el vent, la pluja i la boira per territori suís i francès ja puc dir que sóc FINISHER de la CCC.
La cursa va ser dura, molt dura. A la línia de sortida envien un sms als corredors dient que canvien el recorregut per la previsió de mal temps i que ens estalviarem passar pel col de la tronche, bovine i el tete aux vents, en total el haviem de sortir 93km amb 5100 D+. La veritat és que a hores d'ara ningú sap els km i desnivell que es va fer, casi segur més de 100km i uns 5500 D+
La sortida va ser bonica i molt emotiva tot i que no enteniem gaire el que es deia per megafonia ja que casi tot era en francés e italià. Havia vist vídeos de la sortida dels anys anteriors però l'experiència d'estar allì es tremenda. Els carrers de Courmayuer estaven a rebentar de gent animant a tots els corredors i de seguida vam començar a enfilar cap als refugis de Bertone i Bonatti per uns senders força caragolats i amb constants rampes cara amunt i cara avall. Baixada a Arnuva per visitar el riu i un altre cop cap dalt per un sender molt dur que ens va deixar al grand col de la Ferret, km 23 de cursa i unes 4 hores de caminar i córrer. A partir d'aqui la baixada fins al la Fouly va ser força corredora per uns boscos suisos molt bonics i amb una mica de vent ja. En aquest punt la gent encara anava bastant junta ja que hi havia grupets de 20-30 corredors que anaven alternant posicions.
Avituallament a tuti pleni a la Fouly i cap a buscar Champex per uns boscos que amb una mica més de paciencia més d'un rovelló haguessim pogut trobar. A més de bolets, aquests boscos estan decorats amb la flora i la fauna de la zona esculpida als troncs dels arbres caiguts. En aquest tram de 14km es va començar a captar l'amabilitat suisa. La gent es posa a la porta de casa amb una tauleta i uns gots de plàstic i estan tota la cursa oferint beure i qualsevol cosa als corredors. Els nens es posen a córrer al teu costat, et posen la ma perque encaixis amb ells i et criden pel nom. Champex és un poble idílic però només apte per aquells que tenen una bona nómina. És el típic poble suís, casetes de fusta i molt de vidre, amb un llac preciòs al seu voltant i unes zones per caminar impresionants. Aquí encara era de dia i no plovia tot i començar a posar-nos alguna capa més de roba ja que començava a ser tardet.
A partir d'aquí és va modificar l'itinerari per no passar per Bovine. En teoria haviem de fer 10 km fins al següent control però ens van desviar cap a Martigny (16km) per uns senders que eren un trencacames important. Primer 8km de baixada vertiginosa amb vegetació humida i despres 8 km amb un puja-baixa constant per un sender bastant malparit i ple de pedres. Quan vaig arribar a Martigny em va agafar la gran crisi ja que pensava que estava al voltant del km 70 però la organització em va dir que estava al 60. A més va començar a ploure de valent i deient que el que quedava era duret. Realment era duríssim. Vam haver de pujar el coll de la Forclaz per arribar a Trient. Pujada de 8 km que ens va durar 2h i baixada vertiginosa amb fang de 5km. L'alegria del tram la gent suisa que tot i ploure estava fora de casa donant veure als corredors i informant del que anava fent el Barça.
De Trient a Chamonix un calvari, pistes amples sota la pluja i el vent, ara cara amunt, ara cara avall, ara planejar, senders plens de pedra arrodonida i no arribava mai el final. Del mullats que anavem i el fred que feia la gent no parava ni als avituallments, només marcar i marxar per arribar el més haviat possible a casa. I quin calvari per arribar a casa ja que a les hores que vaig acabar la cursa (03:30) no hi havia trasnport per arribar al lloc on teniem l'hotel. Al final agrair que 2 nois que tornaven cap a Paris em van deixar a 4km de l'hotel!!
Com que tindrem dies per pair l'experiència i veure com evolucionen la cames ja aniré explicant més detalls del que han sigut aquests 5 dies als Alps. Realment una bona expreriència gràcies a le Bon Courage
VIDEOS
FELICITATS MAQUINA!!!
ResponEliminaQUIN FIXATGE!!!!
Salut i a recuperar,
Pere
Molt be felicitats, no era fàcil acabar cap d'aquestes curses ja que les condicions meterologiques ho van complicar una barbaritat.
ResponEliminaAmb el chaleco segur que penses com jo.