Aquells misteriosos ciclistes

No hi ha res que em faigi més rabia que quan et trobes a un ciclista per un camí, en el qual els únics éssers vius que hi ha en aquell lloc sóm ell i jo, no tingui trons ni de dir-te hola o saludar.

Ho he analitzat diverses vegades i ho dic des de el punt de vista de personatge que corre i que pedala pels camins. Habitualment quan em trobo algú sempre sóc jo el primer de dir hola, bon dia o que tal com va. La majoria de gent et torna el saludu amb una rialla si l'esforç no és molt intens o amb un buffec si està a les últimes. Si et trobes algú que va en el mateix sentit que tú, pregunta molts cops cap on vas o et diu alguna cosa sobre la meteo.

Tot i així, hi ha un fenotip concret de ciclista que no diu res, ni béstia ni bou. Habitualment aquest personatge va sol o en companyia amb un altre coleguilla que tampoc diu res. Acostuma/en a anar amb una bici que podriem dir que és gamma mitjana o alta, força ben equipat amb motxilla, casc i sempre amb ulleres de sol. Arribo a la conclusió que la majoria d'aquestes bésties que no saluden no són cilcistes consumats que fa temps que volten amb BTT pel terme. Més aviat és el típic personatge diumengé que surt un dia a la setmana, habitualment diumenge tot i que quan fa bó pot sórtir algun fia entre setmana per la tarda, i acostuma a planejar més que tirar cara amunt. Ara sí, amb l'avenç tècnològic s'ha comprat un gps i és el que acostuma a baixar-se rutes de gent que desprès es troba pels camins i no diu res.

Aquesta reflexió la faig avui ja que m'he n'he trobat fins a dos d'aquets personatges baixant corrent per la riera de Riudecanyes. Potser hi haurà un dia que ningú saludarà ni dirà res quan ens trobem per la muntanya. És una mica el que passa quan surts a córrer pel passeig de Cambrils o el que passa a les grans ciutats que la gent passa de tot sense dir res. Crec que si estem pel terme fent el que ens agrada i disfrutant-ho hauriem de transmetre als que ens trobem que estan com nosaltres. Així mantidrem tots junts un bon clima d'armonia amb el terme que ens envolta i fent pinya entre nosaltres.