divendres, 28 d’octubre de 2011

IV Cursa Ulldecona

Vaig una mica tard, ho sé.

Fa una setmana que vaig anar a fer la IV cursa d'Ulldecona i encara no havia tingut ni 10 minuts per posar-me al blog i poguer explicar l'experiència. Sort que aquesta tarda plou i no puc anar a fer res....

Aquesta cursa no l'havia fet mai, ni mai havia anat per Ulldecona a córrer. El perfil deia que era una cursa molt rodadora, sabia que hi havia 3 pujades curtes i intenses, uns 200D+ en cadascuna i màx 2km, i el que vaig denominar com a dos "repenxons" uns 100D+ amb 600/800m. El dubte que em quedava era si hi havia molta pedra suelta o terrenys masa tècnics.

Diumenge a les 07:00 de matí agafo trastes i cap a Ulldecona. Anava més sol que un musol, l'Anna m'havia d'acompanyar però els llençols van tenir més poder de convicció que jo. Sort que no va venir, així no en vaig mullar, ja que en les tre últimes sortides que m'havia acompanyat vaig quedar xop. Arribo a les 08:15h vaig a recollir el dorsal, em disfresso, 5 minuts d'escalfament i cap a la línia de sortida. Cap conegut, ningú per poder intercanviar aquelles impresions previes a la cursa i de seguida es dona la sortida.

Al km 2-3 venia el primer repexó que vaig fer amb calma. Baixada i planer rodador fins arribar al km 6-7 que venia la primera pujada del dia. En aquest terreny cara amunt vaig poder avançar alguns corredors que van optar per caminar. A la baixada les coses van canviar i em van avançar alguns d'aquests, però molts menys dels que a priori pensava. La segona pujada del dia ja va començar a deixar rastre sobre alguns corredors, que van optar per fer-la caminant. Aquí vaig poder avançar 7-8 corredors. 

La baixada fins l'ermita va ser força tècnica amb escales de fusta i pedres molt grans, pensava que seria del més difícil de la cursa, però despres de l'avituallament de l'ermita la cosa encara es va complicar més, seguint un sender mig perdut i amb molt més pedra, gran i petita. La tercera pujada va ser dureta i les posicions ja es van mantenir bastant, excepte algu que ja ho havia donat tot.

L'últim repexó és d'aquells macos de fer, mentre baixavem es veia la paret que et quedava davant i quan vam ser al peu casi que em cau un ou per cada camal del pantaló. Sort que els vaig agafar fort i amunt que fa pujada. La veritat és que va ser una d'aquestes pujades que és més dura veure-la que pujar-la, però tot i així vam superar 100D+ amb uns 400m de distància. A partir d'aquí terreny favorable fins a meta. Els últims dos km per dins el poble vaig poder fer un ritme per sota 4:20' perseguint un corredor local que tenia davant.

Vaig arribar en 2h22', molt millor del objectiu optimista del dia que l'havia marcat en 2h30'.


Conclusió: Molt bona cursa, molt divertida i bonica tot i que ni hi hagi cap pujada llarga. Organització perfecte tant a la sortida/arrivada i en els punts d'avituallament. Probablement l'any vinent m'hi torno a apuntar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada