Aquest any no en tastarem ni un

He dedicat dos dies d'aquesta setmana a buscar rovellons pel terme i la conclusió que he tret és que aquest any no en tastarem ni un. Dimarts, 20 dies després de les primeres pluges de tardor, tal i com manen els canons del boletaire, vaig fer una escapada ràpida per la serra de l'Argentera, lloc on havia trobat bolets els dos últims anys. Vaig veure nomès un parell d'apagallums xo res més.

Ahir dissabte vaig anar a un "rolo" de Prades i la cosa va ser més decepcionant que el dia de l'Argentera. Ni rastre de cap bolet, ni bó ni dolent, res de res. Vam acabar d'aprofitar el dia fent una excursionista senzilla per la Serra de la LLena pujant fins la punta Cucurull i un vermut al Casal de Vilanova de Prades.

Degut a aquesta força major boletaire el running d'aquesta setmana ha sigut fluixot.12km amb frontal el dimarts amb el Quim per anar a Vilanova, Escornalbou, Riudecanyes per asfalt. Pujada anant fent i baixada a fondo per agafar ritme asfaltero.

Dimecres amb el Mc-Alister 3/4 del mateix. Sortida asfaltera de 10km pel perímetre faréstec de Tgn.

Avui com que la meteo pintava malament hem quedat per anar a trobar el cami que puja de Vilanova cap el Collet de les Forques. Hem quedat a les 10h a la plaça amb el Sergi, l'Anna, l'Agustí i el Marc. Com és habitual hem sortit més tard del compte ja que el Marc sempre va tard. Avui el perdonem però ja que porta amb ell una bona eina que ens permetrà trobar el camí. Hem anat cap al camp de futbol, camí de Riudecanyes i al cap de pocs metres amunt que fa pujada. El sender a l'inici s'anava veient però a mesura que pujavem les botges es feien més i més freqüents. Al arribar a la caseta abandonada ja estavem bastant enbotjats, uns hem tirat per aquí els altres per allí però la traça era encara evident i hem anat pujant. Al cap d'uns metres el sender anava a una fondalada i ja era impossible passar, hem fotut cuatre cops però la magestria d'un caçador reciclat ens ha fet veure que el millor era crestejar per anar a trobar l'enllaç amb el camí ample del coll de les forques. Després d'una horeta de fer anar la máquina, posar fites i retirar la malesa hem arribat dalt del camí enllaçant Vilanova amb el Coll de les Forques. Per fer més evident la traça hem tornat a baixar pel mateix lloc i hem acabat d'acondicionar el sender.

En breu ho penjaré al bloc i al wikiloc xk entre tots i anem passant i fem que aquest sender sigui una realitat ja que dona molt de joc per la gent que córrer per la zona. Aquest pot ser una ruta molt potencial com és avui en dia el sender que puja al Bres, ja que fa cosa d'un any estava com està aquest a dia d'avui.