La màgia del Priorat

Quines coses que te la vida.... Fa un parell de setmanes llegia un article d'opinió a la revista VERTEX de la FEEC "Cal menjar-nos el paisatge" on començava

"Sóc d'una terra on, quan arriba l'hivern, resulta una experiènica molt emotiva pujar muntanya amunt i mirar el Camp de Tarragona des de dalt. Allí, allà i més enllà desenes de plomalls de fumerols s'aixequen verticals cel amunt...... La senzillesa d'aquest fet quedaria en insignificant i plena d'obvietats si miressim d'enaltir-la davant el pragmatisme de qualsevol pagès, però la imatge té una bellesa tan sublim que emociona...... El fum ens diu que allà baix hi ha homes i dones que viuEn d'aquest territori i precisament són ells qui, de retruc, ens mentenen amb el seu esforç aquest territori tan i tan bell"

L'article continua "Per arribar aquí dalt des d'on comptem funmerols, primer hem travessat els carrers del poble que fan olor a fum, fullaraca d'avellaner. Sortint del poble els primers pendents cimentats ens deixen a banda i banda marges de color rogenc. Per sobre d'elles les primeres parades d'avellaners, aquest abret humil que viu com ajagut en si mateix, com si li faltessin ànims demostrar que és més important del que el fem sentir. El camí encimentat es mantindrà una bona estona. El paisatge, però, va evolucionant lentament amb un compendi de petits trencacloses de plans falsos delimitatsper marges on els avellaners, les olivers i algun ametller completen un quadre gairebé perfecte. A la vora del camí, corretjoles, malves i alguna esparreguera. De sobte ja entrem en un bosc magnífic i mentre anem pujant gaudim de la boscúria que ens permet analitzar les transicions que els estats vegetals van fent a mesura que ascendim..... En pocs anys d'oblit els conreus s'han tornat erms i els avallaners engolits per mates i lianeS, botges i argelagues".       

"Aquell coster inclinat de vinyes que tothom ha vist plantat de sempre no sabria com imaginar-lo més bell; o tambe aquells ceps de garnatxa completament nus damunt el terreny pisarrós que són coronats a mig pendent per una ametller solitari florit: la negror del cep, el rosat de l'ametller i els marronosos de la llicorella formen una estampa d'un cromatisme únic"

A partir d'aquí l'article fa un exalt als productes de la zona especialment al vi. D'aquí el títol de l'article.

Més que pel producte em van sorpendre les línies incials de l'article, ja que les fumeroles dels pagesos, la definció del paisatge, la vegetació enmarquen molt be la realitat del Camp de Tarragona i de la meva zona en concret, a cavall entre el Baix Camp i el Priorat.














Així doncs divendres amb el JosepM vam anar a fer una ruta pel Priorat. Em va dir "farem uns 20km rodadors entre Bellmunt-Masroig i el Molar" Rodadors?? jajaja si al Priorat tot és un trancacames.... A veure on em porta......

Sortim de les mines de Bellmunt i encarem una pujadeta per sender, cap al Sarrai, fem una baxada suau fins baix al barranc i de sobte al mig de les vinyes....

Ell em diu hem d'anar seguint les marques grogues, i les anem trobant. Resulta que les marques grogues corresponen a un projecte impulsat pel consell comarcal del Priorat per recuperar camins històrics d'aquesta comarca. Amb l'ajuda d'un historiador i un recuperador de camins han anat posant fil a l'agulla per fer tota una serie de rutes i camins històrics del Priorat. Ara passem un altre cop per les vinyes, ara entrem en un tros dametllers, ara un zona perduda de bosc i així arribem a Masroig. D'aquí encarem cap a el Molà amb la mateixa tendencia, camins, caminets, sender, ara passem el riu, ara estem en un coster de vinya, ara 4 olivers.... TREMENDU!! Del Molar a Bellmunt tornem a traspassar el riu Siurana i passem pel constat d'un poble prehistòric, puig-roig a dalt d'un turonet. Durant la ruta vam tenir, pluja, vent sol. El que donen 20km pel Priorat!!

ITINERARI

Espero que ho disfruteu tant com jo!!